Ha passat un dia més

Després de més d’un any, torno a escriure. Poc temps... molt per fer, però ara es motiu per tornar-ho ha fer. Lo que no m’ha passat en anys me passa en 4 mesos.

Difícils temps son els que corren per poder decidir què fer amb la teva vida i prendre decisions sobre els sentiments, sobretot quan te veus enmig d’un passadís sense sortida, de la mà d’una nena de 4 anys on esta en joc la seva infància.

Gent que et dona l’esquena  quan diuen que son els teus amics, per que no volen problemes, o simplement que es això lo que els hi importes realment, o sigui res, però bé si estan al teu canto quan tot te va bé i es per pur interès.

I tant i amb això, la família, en qui hauries d’estar mà a mà, es la primera qui et dona una bufetada moralment. Mal que assaboreixes cada dia, si o si, estiguis com estiguis, quan hauria de fer-te suavitzar tot el pes de sobre que has de portar cada dia, i poder mirar endavant per saber quin camí elegeixes.

Decepció darrera decepció, problema darrera problema, les forces i els ànims es van esgotant. Buscant la manera de com sigui tirar endavant. Pocs  recursos, soc una privilegiada però que visc ofegada.

Escriure i musica a vegades hem desfoga, no seria jo si me deixes endur pels problemes, prefereixo fer-me mal abans a mi que fer-ho pagar als demes sent una carga més. 

I tantes coses que te poden arribar a passar, els objectius que acabes complint, el benestar que dona totes les coses bones que te passen s’esfumen en un tres i no res quan tens un disgust, no poder afrontar-ho dona impotència i ràbia, i no te queda més remei que esperar i que el temps faci que ho assimilis.

Però tot arriba, això es el començament..... un inici amarg, d’un llarg viatge que espero que sigui dolç i agradable. Tot plegat fa que valoris les coses bones i n’aprenguis de les dolentes. Començar a fer coses que mai pensaves que arribaries a fer, aprendre a viure d’una altra manera, mirar la vida d’una altra manera, amb uns altres valors, i capacitat per poder-ho fer. Esta tot dins la nostra ment i voluntat per fer-ho, no hi ha més, tot esta en tu, en com ho vols controlar i assumir. Difícil ho es, massa, una carga psicològica on has de tenir el cap centrat i serè, a vegades ben fred.

No tot es dolent, no tot son llàgrimes, també he trobat una mirada on t’ho diu tot, qui et baixa la lluna per a que t’il·lumini la nit quan tot es fosc i no hi pots veure.  Qui t’arranca un somriure quan l’únic que vols es plorar. Qui et fa veure les coses des d’un altre punt de vista, qui et dona tranquil·litat.... i pau. Un profund lluitador en els seus objectius, arrasa per on passa.... quan me diu una paraula o una frase d’amor el temps es para i pot ser increïble lo que et pot fer sentir. Té una mirada tendra que al mateix temps també es freda i racional, que d’alguna manera deixes de volar i et fa tocar de peus a terra. Els moments al seu costat son els millors, on els dos solament en som un, i gaudim de la nostra companyia. 

Al cap i a la fi, he de lluitar en la vida per algu que esta començant a construir el seu cami, qui va sortir de dins meu, fruit de mi mateixa. La meva vida va passant, els bons moments amb família, de la infància, ja han passat, nomes puc fer que recordar. Ara li toca a ella, que sigui feliç i què sapigui en un futur lo que he lluitat per ella, al seu canto, com a bones aliades. Tindrà un futur ple d’èxit i d’intel·ligència, per la gent que l’envolta, ja que ella podrà arribar ben lluny, més lluny de lo que no he arribat jo. Viurà en un mon on t’he que aprendre a valorar les coses, a guanyar-se-les ja que venen temps difícils, i hem de saber viure amb poc, però feliços. Lluitar per lo que es nostre, mai conformar-nos i avançar en el camí, ni que estigui ple de clots. La lluita es dura i llarga, sempre hi haurà una bona recompensa, a vegades ni la sabem veure.

Podria passar-me hores escrivint, pagines i més pagines, però la essència de la vida se viu cada dia, i nomes tu ets ama de com la vols viure. El temps passa massa ràpid per ser conscient de moltes coses que ens passen, casi no me n’he adonat i hi han coses que ja han passat i que no puc tirar endarrere. Trobo a faltar moments, sentiments, persones que no podré recuperar, ja que ja no hi son en aquest mon.

Forma part de la llei de vida, si no ho has viscut, ja ha passat i t’ho has perdut.