L'HOME MÉS FIDEL

Avui Michael Jackson faria 55 anys, després de 5 anys de la seva mort, des de que tinc us de consciencia l'he seguit, l'he adorat, l'estimat i m'ajudat als moments més dolents sense fallar-me.

No solament la seva musica, ell com a persona, la més noble, innocent i víctima de la fama, ha remogut en mi coses, m'ha fet pensar en ell i en la meva vida. 

Les seves cançons son tot un mon de misteri, m'han ajudat a tranquil·litzar-me, a animar-me, quan estava sola, el ficava a ell i ja tenia la seva companyia. Les seves lletres estan plenes de sentiment on darrera d'elles tot te un sentit, sobretot referint-se a la seva vida, la falta de tenir una infantesa com cal, el seu amor pels nens, per la musica, la manera en que es desfogava i gaudia cantant. 

Ell sempre ha estat allí, ha sigut fidel, ha fet que tot lo que tenia dins ho transmetis a traves de la musica i arribes a la gent, i així ha sigut, sempre que l'he necessitat, no m'ha fallat. Es com una teràpia, segons l’ànim com estàs, et fiques les seves cançons i t'ajuden, ajuden a millorar. 

Ha tingut lo que ell ha volgut i molt més, però la gent no entén que lo més important no ho ha tingut, li van arrebatre, tenir una vida normal, al seu lloc, qui ho pot entendre? L'han jutjat injustament, ell patia malalties, era tímid, han violat la seva vida personal, gent que s'ha aprofitat d'ell. Els artistes que han estat més aprop d'ell cap hi parla malament, sinó al contrari, era més important treballar amb Michael Jackson que guanyar un premi Nobel.

Avui el dia del seu cumpleanys, faig homenatge a aquest home que ha sigut clau a la meva vida, el porto a la pell, al cor, sempre hi serà. Recordo de molt jove que la meva padrina deia, que això hem duraria poc, m'agradaria un temps i desprès ho deixaria estar. Doncs no, abans de que ella morigues, li vaig recordar, "veus padrina, encara m'agrada Michael Jackson, igual o amb més intensitat que abans, ja t'ho deia", i ella hem donava la raó.

Demano que el respectin, que no el jutgin injustament sense saber res, fa poc encara m'abarallava amb gent dient que això de canviar-se de negre a blanc no els hi semblava bé, però si era una malaltia!!!!! La ignorància sobre aquesta persona encara esta a flor de pell.

El dia que va morir, jo no m'ho vaig creure, hem vaig llegir el seu llibre autobiografia i no coincidia lo que va passar amb lo que ell deia, pensava i feia. Per mi que ell volia morir amb tranquil·litat, en algun racó del mon, gaudir de no ser perseguit i cada gest o fet que fes sigues una portada de revista.

Qui sap, ara ja no hi es i l’únic que podem fer es gaudir de lo que ens va deixar, la seva musica, la seva vida com a artista.... Espero algun dia poder visitar casa seva Neverland que tant estimava i va fer amb il·lusió. La seva tomba es més difícil.

Demano que sigui respectat tal i com ell es mereixia, ell era la millor persona del mon per mi, la més bona, amb el cor a les mans, adorava als seus fans, i nosaltres a ell, i fins l’últim dia Michael, t'estimarem i t'adorarem.