QUE BONICA ES LA VIDA!

Que bonica es la vida.... en ironia, quan et pategen el cul i quan et penses que han acabat, segueixen pategante'l per un altre canto que ni t'esperes. Fer-te il·lusions? per a que? si te les tiren a la basura, o te les rastregen per la cara com dient-te, aquí tens les teves il·lusions. Donar-te a algú? per a que? si t'acabaran bufetegen com una pobra. Quanta autoestima oi? així me la fan pujar dia a dia, 1 dia feliç i 10 mirant de com apallissar-te. 

I quan penses que arriba el moment de calma, bofeton! per si te n’havies oblidat, quan es el dia que arriba la tranquil·litat, la felicitat, i la persona que et fa sentir bé, la millor del mon, que fan coses per tu, et sents alegre i contenta..... Quan?? Per mi, crec que no arriba, mai es el moment, si no es una cosa, es una altra.... tant temps per a que?? Torna a començar a Isabel, torna..... crec que m'ho he dit més de mil vegades, i me canso, me vaig fent capes de coraçes fins que arribi el dia que ningú podrà entrar. Aquella Isabel carinyosa, que li encanta tenir algú al canto que li fa sentir amb confiança i seguretat.....sabeu que hi penso??  a la merda!!! Per mi no existeix si no hem demostren el contrari. 

Mon envaït d'egoisme, no escarmentes Isabel, ja no se si faig passes enrere, endavant o on collons estic. A la que menys t'ho esperes, pam! barrada! existeix algun mon solitari on no hi hagi ningú que t'estigui tocant la moral? que et faci sentir la dolenta, que ho fas malament, que ets això, que ets allò, que no facis això, t'equivoques, t'equivoques, t'equivoques......

Et deixen tirada com una colilla com si no valguessis res, i a qui li importa no? que més dona com esta la Isabel, però ojo, si se n'adonen que tot va bé, cap a millor, garrotada que te va! Vindran temps millors? serà per vosaltres, quan diuen bon dia? serà per vosaltres, jo ja us ho explicaré per la nit si he tingut un bon dia. Què fàcil es dir a la gent lo que ha de fer, jutjar-la, criticar-la quan ni tant sols no tenen ni punyetera idea de lo que has passat i estàs passant per que per lo que es veu això no acaba.... Qui vol gent amb problemes? malalta? vet aquí els que et donen la esquena, patada i fora. I si acabes en un racó a la merda.... dona igual no? qui se'n preocuparà.... ah! si, el que et dona patades per que te les seguirà donant, però tranquils que hi haurà gent que passarà la pel teu canto i no tindran ni la dignitat de mirar-te o de donar-te la mà, o te la mig donen...però quan veuen el percal te la treuen de seguida....abans de que sigui massa tard...oi? 

Vet aquí el Carpe Diem, viu la vida com puguis esquivant les pedregades que no solament cauen de d'alt sinó que volen en totes direccions. No diguis mai que estàs feliç, que estàs bé, per que es com cridar la mala sort i de seguida tens algo enganxat al clatell que ja t’està donant picotades.

En fi, la vida es negra i dura, així es com me l'han fet veure fins ara, per que les paraules, se les emporta el ben i els fets, son els que valen. Afronta-la com puguis i sinó, dona igual, total.... te n’aniràs a la merda igual....

Bon Voyage!!!